ELS GATS A LA TARRACO ROMANA

A la època romana, Tarragona va estimar els gats, en gran manera influenciats per la gran veneració que li van profesar els egipcis.  En el seu inici, a Rom10255559_582275305219748_4355098828461795346_na, eran un caprici, només se’ls podien permetre les famílies riques, poc a poc, es van popularitzar i van integrar-se en famílies més humil.  Els gats han viscut tota la vida a Tarragona però no sempre han estat igual de ben tractats com en aquella època i han estat perseguits i maltractats. La Tarragona del Segle XXI no es pot permetre continuar mal-tractant els gats del carrer donat que té com a objectiu ser una ciutat sostenible, moderna, ecològica, una smart-city.  A més, els turistes europeus, especialment els del Nord d’Europa valoren en gran mesura que es doni un tracte ètic als gats de carrer i que la ciutat que visiten sigui ‘amiga dels animals’.

De manera voluntària i altruïsta, treballem per millorar aquest tracte i protegir-los, integrant-los en el nostre patrimoni, donant-li el valor que com èssers vius es mereixen. Aquest canvi implica un gran treball i esforç però entre tots ho podem aconseguir, t’hi sumes?

 

………………………………………………………………………………………………………………………………..

ROMA: L’EXEMPLE A SEGUIR

Gato romanoRoma és una ciutat de referència en el desenvolupament dels projectes de gestió dels gats urbans. A més, com a Tarragona, té un ampli patrimoni romà i ha aconseguit integrar els felins com elemnt cultural.
Des de febrer de 2014, Roma ha donat un pas més i ha declarat els gats de la ciutat “patrimoni biològic” o, el que és el mateix però resulta més bonic, ciutadans romans. Els gats dels carrers romans ja són ciutadans romans, si.

Qualsevol que hagi passejat per Roma i, especialment, pels nombrosos jaciments arqueològics disseminats per la Ciutat Eterna, s’haurà topat amb els seus simpàtics ocupants, els gats. Es calcula que als carrers de la capital italiana viuen al voltant de 150.000 mininos que conviuen pacíficament en grans grups. En el passat, aquests animals van lliurar als romans d’una epidèmia de pesta – que podria haver delmat la població – menjant a les rates. Ara, l’Ajuntament de Roma vol retre homanaje a aquests “” ciudadados “” tan especials declarant patrimoni biocultural.

Gato romano
Gato romano

Clau de l’èxit: l’esforç dels voluntaris i el suport de l’administració

Durant anys les nombroses àrees de ruïnes de Roma es trobaven habitades per gats de carrer, molts d’ells abandonats per persones menyspreables, majoritàriament malalts i desnodrits.Instal.lacions refugi de Roma
Gràcies a l’obstinació de voluntàries estrangeres es va aconseguir crear aquest alberg ubicat dins la pròpia àrea arqueològica romana on l’emperador Juli Cèsar va ser apunyalat per Brutus.
Ara, hi viuen al voltant de 250 gats, que són cuidats amb afecte per voluntaris que netegen les instal · lacions, els donen de menjar, acullen a nous mininos, els donen cures veterinàries i reben amb un gran somriure a tots els que ens acostem a l’alberg. L’alberg s’encarrega d’esterilitzar tots els gats i tramitar les adopcions internacionals

 

Reportatge sobre els gats romans:

——————————————————————————————————————

ESTAMBUL LA CIUTAT AMIGA DELS GATS

Istambul té una consideració especial pels gats. És un exemple més de la convivència dels gats en una gran ciutat.
són una part essencial d’Istanbul i de Turquia, la raça nacional més coneguda és el Gat Van Turc (per procedir de la regió del llac Van, a l’Est de Turquia). Els Van són una de les races més antigues de gats domèstics, i possiblement per això estiguin envoltats de llegendes.

Qualsevol que hagi visitat Istanbul, s’ha adonat que l’animal de companyia per excel · lència de la cultura turca és el gat, es tracta d’un vincle que ve de lluny quan els gats salvatges van començar a rondar les cases de camp en recerca de rosegadors , generant-se amb això una mena de simbiosi beneficiosa que va fomentar amb el temps un relació fraternal.
Gats a Istanbul

Les fonts històriques turques, ja parlen que els sultans otomans adoraven aquests felins i era habitual la seva presència en els jardins dels palaus; però no només en àmbits palatins els gats reben mims i reverències, així la gent d’Istanbul de forma anònima sol alimentar els gats de carrer, els quals fins i tot reben les felicitacions de part del govern local, que ha col · locat petites cases de fusta que els serveixen de refugi.

A més l’Islam, religió majoritària a Turquia, sempre va tenir en gran consideració a aquests animals, de fet es diu que els gats eren l’animal favorit de Mahoma. Hi ha una llegenda que diu que Mahoma tenia una gata anomenada Muezza; un dia la dolça minina es va quedar plàcidament adormida sobre la la túnica del seu amo. Mahoma no volent molestar-la, curt amb unes tisores la seva túnica perquè la gata seguís dormint mentre l’anava a realitzar les seves tasques, al seu retorn la gata va rebre el profeta amb manifesta alegria, cosa que va emocionar a Mahoma que va atorgar a tots els gats la gràcia de caure de peu i d’entrar al paradís.

EGIPTE: GATS

Anuncios