la fotoLa nostra col.laboradora Rosa ens explica la seva experiència amb el Luke al que té acollit després d’haver sigut rescatat del carrer… Luke està en adopció!!

Vas arribar a casa una tarda qualsevol. Ho tenies tot preparar per donar-te la benvinguda: el cabaç, la manteta, un parell de joguines, el menjar, l’aigua … Però tu, en arribar, el primer que vas fer va ser amagar-te sota l’armari i allí t’hi vas quedar. Ni joguines, ni menjar, res! Em miraves de reüll des de darrera de la pota del moble amb uns ulls com plats. No sé que et van ensenyar la teva mare i els teus companys de carrer, però, de ben segur, que la teva primera lliçó va ser que no havies de confiar en els humans, i així la vas aprendre.
la fotoluke
Vaig decidir que aquella tarda ja en tenies prou d’emocions i vaig tancar la porta de la “teva” habitació i me’n vaig anar a la cuina. En poqueta estona vaig sentir “crec-crec”. Estaves menjant! Bé, vaig pensar, almenys de gana no en passarà. A mitja nit em va despertar el sorollet d’una pilota. El Luke està jugant! Vaig intuir que no estava tot perdut. Pel joc i pel menjar em guanyaré la seva confiança.
la foto (1)
Però no va ser fàcil. Els dies posteriors van ser molt durs. Les teves pors estaven molt arrelades i ens vàrem haver d’anar agafant confiança poc a poc. Et tirava les joguines però tu te les quedaves sota el moble i hi jugaves allí. Res de compartir. Poc a poc, però, van ser mes llargs els espais que sorties a jugar, per córrer, en sec, a protegir-te al teu amagatall (segurament quan et venia el record de les lliçons apreses).  Amb el menjar va ser igual. Et posava el vol al meu costat i jo d’esquena, sense mirar-te, intentant tocar-te, així, com per casualitat. Uff…. quins dies més difícils, per tots dos. Al cap d’alguns dies ja et deixaves acariciar. Mentre menjaves! Volia que m’associessis a mi i les meves carícies amb coses bones (el menjar). I així va ser. Finalment et vas rendir i, tot i les teves contradiccions, vas decidir que els humans, potser, no eren tan dolents.
Quan havies passat  (amb nota) aquesta primera etapa d’aprenentatge et vaig presentar la Lluna (la meva gateta). Tot va ser més fàcil per tu (no tan per ella) i amb quatre bufades ja corríeu pel passadís perseguint-vos i jugant a amagar.
Aquesta és la meva vivència, Luke, des del dia que vas arribar. Segurament tu ens n’explicaries una versió de ben diferent. Però en el que sí coincidiríem és en el fet que ara ja tot a passat, que estàs tranquil, confiat, que jugues, que corres, que et deixes acariciar tot fent run-run i et poses a la meva panxa arraulit per dormir, això sí, quan així tu ho decideixes.
Luke,  ha estat un treball molt  dur per tu, ho sé. Has fet molt bona feina. Dia rera dia, amb esforç, has anat aparcant les pors i els recels i, ara sí, ara sí que crec que ja estàs preparat per trobar una família, una bona família, que t’estimi i et doni la seguretat que tu et mereixes.
la foto (102)
Anuncios